Tiki Toki

Si vols veure  la meva línia del temps de les revolucions polítiques fes clic aquí.

Resum les revolucions polítiques

1. ELS MOTORS IDEOLÒGICS DELS CANVIS POLÍTICS DEL SEGLE XIX

El liberalisme

El liberalisme és una ideologia política i econòmica que s'origina a l'Europa occidental a partir dels últims anys del segle XVII i que es configura al llarg dels segles XVIII i XIX.

Van ser la Revolució Americana, de 1776 i la Revolució Francesa, de 1789, els dos moments històrics en què per primera vegada es van poder dur a terme les teories liberals. Aquests processos van servir de referents per als moviments liberals dels anys 1820, 1830 i 1848.

Els liberals entenien que la societat estava formada per individus lliures, els ciutadans, que tenien una sèrie de drets, reconeguts per la Constitució i garantits per l'Estat.

Entre les característiques fonamentals del sistema polític liberal cal assenyalar les següents: llibertat dels individus, supremacia de la llei, reconeixement del principi de la sobirania nacional, necessitat d'una constitució, reconeixement dels drets dels ciutadans, separació de poders, sistema parlamentari i eleccions dels representants polítics, entre altres.

El nacionalisme

En l'edat mitjana i moderna la paraula nació tenia un sentit geogràfic i cultural.

En el segle XIX, el terme nació va adquirir una dimensió política, i els defensors dels estats nacionals van reivindicar que les fronteres dels estats coincidissin amb les fronteres de les comunitats nacionals. Aquest plantejament va afovirir el desenvolupament de moviments nacionalistes.

La Restauració absolutista que va començar el 1814 va ignorar la identitat cultural, històrica i de costums d'alguns pobles, com ara el polonès.

Aviat alguns pobles van reivindicar la independència. En uns casos es van posar en marxa processos d'unificació nacional, en altres de segregació.

2. LA REVOLUCIÓ AMERICANA

Llibertat, igualtat, independència

• Igualtat davant de la llei i la sobirania nacional.
• Declaració d'Independència: La seva importància rau tant en la proclamació d'independència de les colònies com en la referència que fa a la igualtat de tots els homes i a la universalitat dels drets a la vida, la llibertat i la felicitat.

Els orígens del conflicte

En el segle XVIII, la Gran Bretanya tenia colònies a l'est de l'Amèrica del Nord, les anomenades les Tretze Colònies. La Revolució Americana és el conflicte entre colons i la Gran Bretanya, que va culminar amb la independència dels primers. La guerra que va entrontar les Tretze Colònies amb la metròpoli va tenir un vessant econòmic i un vessant polític.

• Coneixedors del procés polític de la Gran Bretanya i animats per les idees il·lustrades es van enfrontar amb la metròpoli en defensa dels seus interessos i drets.
• S’oposaven a les taxes i als impostos i al monopoli que exercia Gran Bretanya sobre el seu territori. No tenien representació al Parlament i per això, no obeïen lleis que no havien votat.
• S’oposaven a les taxes que el govern anglès va establir les TEA ACTS.

La guerra de la Independència americana (1775-1783)

• La guerra va ser llarga. Van comptar amb l’ajuda de voluntaris europeus.
• La Gran Bretanya va reconèixer la independència el 1783, després de la derrota a la batalla de Yorktown.
• El nou estat va adoptar el nom d’Estats Units d’Amèrica i George Washington va ser proclamat president.
• El 1787, es redactà la primera Constitució escrita de la Història.

Impacte de la revolució americana a la resta del món: Va reforçar els sentiments d’hostilitat contra les monarquies absolutes.

Malgrat això:

• En el primer liberalisme americà, es limitava l’aplicació pràctica a una minoria de ciutadans.
• No es tenia en consideració els drets polítics de les dones, tampoc dels que no tenien fortuna o propietat.
• Es mantenia la vigència de l’esclavitud (població negra).
• Els drets dels indígenes americans tampoc estaven recollits en la Constitució. No eren considerats ciutadans dels EEUU.

3. LA REVOLUCIÓ FRANCESA

La reunió dels estats generals

La Revolució Francesa es va iniciar el 1789 amb una revolta dels privilegiats que es van negar a acceptar el pagament de nous impostos i van exigir a Lluis XVI que convoqués els Estats Generals, l’únic organisme que podia aprovar una reforma fiscal. 

Eren una assemblea d’origen medieval on estaven representats els tres estaments socials de l’Antic Règim: 

1r estament: CLERGAT (291 representants) 

2n estament: NOBLESA (270 representants)

3r estament: TERCER ESTAT (578 representants)

COM FUNCIONAVEN? 

1. El rei plantejava la seva petició. 

2. Cada estament es reunia i discutia per separat. 

3. Cada estament disposava d’un sol vot. 

El principi de la Revolució Francesa

Al juliol, els representants del Tercer Estat va decidir constituir-se en Assemblea Nacional i es van considerar els únics amb legitimitat per representar la nació.

El rei va ordenar tancar la sala de reunins de l'Assemblea Nacional, però els diputats es van reunir a l'anomenada sala del Joc de Pilota, on van jurar que es quedarien fins que haguessin de redactar una constitució. Per això l'Assemblea Nacional es va anomenar Assemblea Constituent.

L'obra de l'Assemblea Constituent (1789-1791)

El 4 d'agost de 1789, l'Assemblea Constituent va aprovar el Decret d'abolició dels drets feudals. I el 26 d'agost va redactar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.

Després de dos anys de treballs, el mes de setembre, va promulgar un nou marc constitucional. La Constitució de 1791 establia:

• La monarquia parlamentària. Es reconeixien la sobirania nacional i els drets fonamentals dels ciutadans.
• La divisió de poders. El poder legislatiu estava en mans de l'Assemblea Nacional, l'executiu el tenia el rei, i el judicial el controlaven els tribunals.
• L'Assemblea s'escolliria per sufragi censatari: els votants eren homes i havien de tenir 25 anys o més i posseir una renda determinada o propietats. 
• Reorganització territorial i administartiva: França es va dividir en 83 departaments i paral·lelment el paper dels ajuntaments es va relaçar.

L'Assemblea Legislativa (1789-1791) i l'oposició a les reformes

La Constitució de 1791 va suposar el triomf dels plantejaments de l'alta burgesia. Però això va provocar la insatisfacció dels sans-culottes, que buscaven canvis més profunds en la societat i en la propietat. El rei i els privilegiats, tampoc no van acceptar els canvis. Molts privilegiats van emigrar i van consipirar des de l'exterior. Després de l'aprovació de la  Constitució es van celebrar unes eleccions. En la nova Assemblea Legislativa (1791-1792) hi predominaven els moderats. Malgrat tot, es va aprovar un decret contra els béns dels emigrats i una altre d'expulsió del clergat refrectari, contrari a la revolució.

La guerra a l'exterior i el final de la monarquia

• Àustria i Prússia van declarar la guerra a França l'abril de 1792.
• El rei va intentar fugir de França el juny de 1791, però va ser detingut a Varennes i reconduït a París.
• El 10 d'agost de 1792 la resposta popular va ser assaltar el Palau de les Tulleries.

4. LA RADICALITZACIÓ I LA MODERACIÓ DEL PROCÉS REVOLUCIONARI FRANCÈS

La Convenció girondina (1792-1793)

Quan encara s'estava organitzant el nou sistema polític, es va produir les matances de setembre, en què els sans-culottes van assaltar les presons de París i van assessinar religiosos i aristocràtes presos. La victòria francesa en la batalla de Valmy (29 de setembre de 1792) va semblar que apaivagava la tensió.

Es van convocar eleccions per a una nova assemblea, la Convenció Nacional, que va ser controlada pels girondins, republicans moderats, i pels jacobins, republicans més radicals.

La Convenció va jutjar a Lluís XVI per traïció i el 21 de gener de 1793 el van executar a la guillotina. Aquesta mesura va provocar dos efectes: d'una banda, va provocar la declaració de guerra de resta de potències monàrquiques que van formar la Primera Coalició; de l'altra, va activar una insurrecció reialista i ultracatòlica a la regió de la Vendée.

En aquest ambient la Revolució es va radicalitzar. I es va decidir jutjar els contrarevolucionaris a través d'un Tribunal Revolucionari i el Comité de Salvació Pública.      

La Convenció dels montagnards i el Terror (1793-1794)

El juny de 1793, el temor que la Revolució fos derrotada va provocar un cop d'estat dels jacobins i els sans-culottes contra els girondins. Els montagnards, que representaven el sector més radical del jacobinisme, dirigits per Robespierre, va arribar al poder. Ràpidament van elaborar una nova constitució democràtica que reconeixia la sobirania popular i el sufragi universal masculí. Però la separació de poders no era clara i Robespierre va implantar una dictadura.

El Directori i el final de la Revolució (1795-1799)

Per evitar una nova dictadura, es va crear un govern moderat que va redactar una nova constitució, la Constitució de l'any III.

• La nova Constitució establia un règim liberal basat en la sobirania nacional i la separació de poders.
• Com que era un règim moderat, s'hi va formular un sistema de sufragi censatari, i el poder legislatiu es va  dividir en dues cambres.
• El poder executiu requeia en un Directori de cinc membres.

5. L'ETAPA NAPOLEÒNIC

• L’any 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol, va posar fi al Directori i va inaugurar el Consolat (1799-1804).
• Es va caracteritzar per un govern personalista i autoritari reflectit en la Constitució del 1800: no separació de poders, no declaració de drets.
• Objectiu: posar fi a la revolució i establir un sistema polític que consolidés algunes de les conquestes revolucionàries.
• Napoleó es proposà donar estabilitat a França. Com? Amb un govern que representés els interessos de la burgesia.
• Napoleó se sentia tan poderós que el 1802 es va fer nomenar cònsol vitalici i el 1804 es corona emperador.

•Va restablir el liberalisme econòmic (protecció de la iniciativa privada i els interessos de la burgesia).

• Va crear el Banc de França amb l’objectiu d’impulsar la indústria i el comerç. Va emetre bitlles bancaris.

• Va buscar la reconciliació dels francesos amb el retorn del exiliats que acceptessin el nou ordre.

• Va firmar un Concordat amb l’Església.

• Va elaborar una sèrie de codis (civil, penal i de comerç).

• Va reordenar l’administració de l’Estat: centralització amb la creació de prefectures (feien complir les ordres de govern).

• Va reformar la Hisenda i el sistema d’ensenyament amb la creació dels liceus (escoles) de l’Estat.

La conquesta de l'imperi

• El prestigi i el poder de Napoleó es fonamentà en la seva capacitat militar. Va derrotar els monarques absoluts i va conquerir una gran part d’Europa.
• A tots els països annexats, els monarques absoluts van ser destronats i es van imposar les idees revolucionàries: supressió drets senyorials, dels delmes i dels privilegis nobiliaris i la consagració de la llibertat i de la igualtat legal. Es proclama la llibertat econòmica , el dret a la propietat i la llibertat religiosa.

La caiguda de Napoleó

• Les campanyes de Napoleó van contribuir a l’expansió de les idees liberals per Europa.
• Els exèrcits francesos van sotmetre per la força les nacions ocupades i van posar al tron, familiars de Napoleó. Van afavorir els interessos materials de França.
• Això va desencadenar sentiments nacionals contra França.
• A gran part dels territoris ocupats sorgeixen moviments de resistència a la invasió ( a vegades s’identificaven amb els ideals antiabsolutistes i liberals).
• L’aixecament contra Josep Bonaparte (rei d’Espanya) va marcar l’inici del declivi de l’imperi napoleònic.
• El 1814, després de ser vençut a Rússia i a Espanya, Napoleó abdicà i va ser exiliat a l’illa d’Elba.
• Tornà al poder durant Cent Dies el 1815.
• Després de ser derrotat a Waterloo (exèrcits britànic i prussià) va abdicar una altra vegada i fou desterrat a l’illa de Santa Helena on va morir el 1821.

6. LA RESTAURACIÓ

• Després de la derrota de Napoleó, a Europa es va iniciar una època de reacció antiliberal coneguda com a Restauració. 
• Les monarquies absolutes recuperen el poder i tornen a governar amb els principis de l'Antic Règim. 
• Per evitar noves revolucions es van reunir en el Congrés de Viena on van refer el mapa europeu amb un sistema d'aliances (Santa Aliança i la Quàdruple Aliança) i van iniciar un sistema de congressos. 

• La Santa Aliança (1815) formada per Àustria, Prússia i Rússia i més tard França, tenien un caràcter antiliberal i defensaven l'absolutisme.
• La Quàdruple Aliança, formada per la Gran Bretanya, Àustria, Prússia i Rússia, buscava defensar l'ordre del congrés de Viena.

La nova onada revolucionaria (1820-1848)

La Restauració va ser qüestionada pels moviments liberals i nacionalistes. Les revolucions de 1820, 1830 i 1848 van donar: 

• La supressió de l'absolutisme en diversos països.
• I modificació de fronteres, fixades pel congrés de Viena.